Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/58

Aquesta pàgina ha estat revisada.
MANELICH

   Sí, sí: no m'ho tornis á dir... Jo allá dintre. Sinó que no hi aniré encare á dormir al meu... allá dintre. (Se deixa anar á terra, ajeyentse poch a poch.)

MARTA, apart.

   Tinch de pensar jo. Perque'l Sebastiá es... (Baixet y ab pena) es un brétol. Y, ay Deu meu, que sempre ho ha sigut un brétol, el lladre! Se deu pensar aquest... (Ab pena) pobre que no'l sento!
(En Manelich, sempre ajegut á terra, s'ha anat acostant fins á alguna distancia d'ella.)

MANELICH, tristíssim, mitj plorós. Apart.

   Aquí, apropet d'ella. No com el seu marit, nó; com si estés sol allá dalt á la jassa de las Punxalas. (Baixet.) Are á dir el Parenostre pels de casa. Aquell per la muller ja ηο'l puch resar, que ja'n tinch, ja, de muller. (Resant.) Parenostre que estau en el cel santificat sia'l vostre sant...

(Segueix sols movent els llabis y sanglotant.)
MARTA, apart.

   Ah, quin cástich el meu!

(Segueix sanglotant ell. Pausa.)
MANELICH, mitj adormit y plorant.

   Tot dorm á la jassa; y'l llop no vindrá, no vindrá... no vin...

(Va movent els llabis mentres cau'l teló.)



TELÓ