Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARTA, apart.
Ay Deu meu, que m'han enganyat á mí y han enganyat á aquest pobre home!...
MANELICH
Marta! Qué hi ha, Marta?
MARTA
Que are soch jo la que'm penso que somío!
MANELICH
Mes tu has dit cosas que jo no las puch entendre y que'm fan mal aquí dintre!
MARTA, ab por are de que ell ho comprenga.
Nó, nó, jo no t'he dit res. Sinó qu'estich aquesta nit com si fos boja. Que no sé'l que han fet ab mí. Perque tu... Manelich...
MANELICH
El qué han fet ab tu?... El qué! Digas, digas!
(De prompte's veu passar un llum per darrera de la cortina que dona al interior de la casa.)
MARTA, apart.
El... Sebastiá! Oh! (Ab horror.)
MANELICH, ab gran estranyesa y en veu baixa.
Un llum, Marta! Que no estém sols aquí?
MARTA, ab espant que tracta de dissimular.
No hi ha ningú! No es veritat.
MANELICH
Algú qu'ha entrat, Marta!
(Volenthi anar ab la má al pit per l'arma.)
MARTA, posántseli devant.
Ca, déixaho! (Fingint serenitat.) El llum ja hi sería.
