Que aquest es el meu cuarto, y que allá hi ha'l teu? Qué ho has dit aixó tú?
Sí! Y no'n tens prou d'havermho fet dir, que encare vols que hi torni? Com si tu ja no ho sabessis! (Plorosa y cremada.) Mal home! Y prou que's veya que ho eras! Y are ho ets més, atormentantme, un mal home!
Qué jo ho sabía? Y qué sabía jo? Qué, Marta? Esplícat. Que jo soch un mal home? Tú ho has dit! Y per qué ho soch are un mal home? Jo vull saberho, Marta, perque m'has dit aquestas cosas! (Rabiós y apenat.)
Perque á tu... ja t'ho van dir avans.
El qué? El qué'm van dir? Enrahona!
Ah, nó! Aixó no ho diré may jo; mal me matessin! Mes tu, tu vas consentirho.
En que fossis la meva dona. Y sí, Marta. En que jo t'estimaría més que á tot lo del mon; més que al pare y á la mare, més; y en que't faría ditxosa!
Nó... Nó!...
Donchs esplicat, per Deu! Que'm sembla que ho estich somiant tot aixó, y que tu no ho ets la meva dona!
