li clavo tota aquesta fulla endintre. Y ell corrent ó rodolant rostos avall, y jo ab ell; arrapats l'un al altre; mossegantlo jo á n'ell y ell á mi, y udolant els dos, més qu'ell jo cent vegadas, com duas feras salvatjinas. (La Marta l'escolta ab interés creixent, passant ell de la feresa al entendriment. Pausa.) Y... á l'endemá'm desperto, ó vaig tornar á viure, que no ho sé encare, al fons d'un torrent, entre pastors que'm socorrían y al mitj de la ovella morta y del llop mort també, que á aquestos sí que no'ls van retornar á la vida. A mí'm dugueren á la jassa, y ab oli de neu y de llargandaix me xoparen las mossegadas y'ls trenchs, que per tot n'hi tenia. Y quan ja estava mitj curat, un dia vetaqui que puja'l sinyor Sebastiá y'm dona un duro, Y jo ab l'ánsia de besarli la má'm vaig tornar á obrir la ferida. (Per la má seva.) Y li vaig embrutar de sanch la má d'ell y la moneda. Y'l sinyor Sebastiá'm va dír: «Per cada llop que matis t'hi va un duro.» Y, batúa, per are no n'he mort cap altre!
Manelich... Veurás. (Conmoguda.) Ja la nit es avansada, y... Acabém. (Ab molla pena.)
Donchs pren tot aixó: prenho. Son vint y tres duros: guárdals. (Recullint ell el mocador.)
Nó... nó.. Son teus: guárdals al... teu cuarto... (Senyalant el cuarto de la dreta. Apart.) Deu meu, si sembla un altre aquest home!
Al... meu cuarto? Al nostre: allá.
Encen un llum, y ja t'ho he dit: vésten. Vésten al teu cuarto... y bona nit.