Lladre á mí! Rehira!... (Deixant lo farsell y la manta.) Teníu, donchs! Y are no me'n aniré sense dirho tot al Tomás, y al devant vostre, per confondreus! (En Tomás el vol fer callar y conté al Sebastiá) Donchs sí que ho diré, sí; que encarec'l sou l'amistansat de la Marta; que hi entreu aquí de nit y d'amagat per la porta del corral, que passeu pel corredor de dalt y per darrera d'aquella cortina; que jo ho he vist, jo!
Deixéume! (Al Tomás.)
Y jo us ho juro qu'aixó es cert, y sinó que Deu me condempni. Y que ho juri ell si jo dich mentida. Veyám, veyám: no ho jura!
Y que tant de juraments! Anémsen, Tomás, y deixemlo.
Ja'l sentiu. Ja'n tinch prou jo.
Verge dels Angels!
SEBASTIÁ, XEIXA, TOMÁS y MOSSEN
Donchs qué fa l'hermitá? La vostra dona ha tingut d'encendre'ls ciris!
Nó, nó; que s'aturin! (Va cap á la porta.)
