d'aixó, qu'aixó no es cosa de riure! (Cremantse més perque segueixen rihent.) Y al que torni á riure li clavo una bofetada.
Però sí jo no ho puch creure aixó. Reyna Santíssima!
Digas, digas, qu'es més bonich aixó!
Sí, sí que ho es, sí! (Rihent.) Donchs veuréu que una nit jo que dich el Parenostre pels pobrets de casa, bueno. Y jo que comenso l'altre. Y á mitj dir... tururut; dormit. Y aquella nit vaig somiar que'ls remats me fugían de dret als gorchs de Caransá; y jo, empaytantlos, que'ls hi enjego un códol; y, batúa,'l códol va anar á dintre del gorch major! Y l'aygua que comensa á bullir, bullir, y á treure una mena de fum negre... Y entremitj d'aquell fum que'm surten unas... unas cosas estranyas, ab uns ulls y uns brassos y... y una mena de faldillas que may s'acabavan; que no ho sé si eran bruixas ó si no ho eran de bruixas. Y una d'aquellas... envenzions vetaquí que's va tornar més maca!... que semblava la Mare de Deu de Rocalaygua. (Pausa, aixugantse la suhor, rihent.) Y ella que'm fa agenollar. Y com que'm va semblar que volía que li digués el Parenostre aquell de la muller, que li devía, jo que li dich. Y en acabat jo que m'adormo altre vegada. Y no ho vaig saber si ho era una bruixa ó la Mare de Deu. Sols sé que 'm va dir, tot adormintme jo, que aviat me casaría. (Tothom ho comenta.) Calléu, calléu, que no he acabat encare. Y al endemá de tot alló jo que'm veig sortir d'entre la boyra terrala á cavall de tres mulas á tres personas veritables. L'una persona era en Tomás: vos, vos malandando, que ja me las pagaréu totas! Ah batúa!
