Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/27

Aquesta pàgina ha estat validada.
XEIXA

   Es á dir que vos no sabeu res de...

TOMÁS

   De qué? Parla clar, home.

XEIXA

   Donchs, clar; veuréu. Que si'l Manelich es un ximple, com diuhen, no's te de casar ab la Marta; y si no ho es, menos.

TOMÁS

   Potser sí que t'hi voldrias casar tu! Mirat que ja us conech á vosaltres!

XEIXA

   Jo? Ni que me la donessin coberta d'or á la Marta la voldria. Y mireu: busco amo per anármen, que prou n'hi he aguantat de cosas. Mes aquesta pillastrada qu'are farán aquí no la aguanto.

TOMÁS

   Digas, digas, que no m'agrada fer mals pensaments.

XEIXA

   No ho sé si ho sabeu com va comensar aquest tripijoch. Veuréu; aném al gra. La Marta, qu'era una minyoneta, captava pel mon ab son pare... ó un que li feya de pare, que aixó may ho he vist clar. Υ'l Sebastiá... m'enteneu?, els va fer quedar als dos en aquestas terras, y al vell li va donar, perque'l portés, aquest molí.

TOMÁS

   Aixó ja ho sabía. Y ben bé que va fer el Sebastiá.

XEIXA

   Donchs ho va fer...

TOMÁS

   Digas.