Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/26

Aquesta pàgina ha estat validada.

riure.) Y are sortím á fora, que está per arribar el Manelich.

(S'alsa per anar á fora.)
NURI

   Aném!

PEPA, al Tomás.

   Agaféuse.

TOMÁS

   Ja puch are. (Van cap á la porta.)

XEIXA

   Esperéuse, Tomás.

ANTONIA

   Aném, aném. (Surt.)

NURI, empenyent á la Pepa.

   Surt! Depressa!

TOMÁS, á Xeixa.

   Qué hi ha?

XEIXA

   Escolteu. Qué no hi havíau estat may per aquestas terras?

TOMÁS

   No, fill.

XEIXA

   Ni al mas del amo, ni aquí?

TOMÁS

   Veurás: jo menava terras d'un oncle del Sebastiá, d'allá vora Figueras. Y ja no podía, en bona refé. Y'l Sebastiá m'ha donat la hermita per mí y la dona. Y si tu ja ho sabs que fa cuatre dias que hi som!