jo, ningú; que'm van agafar com á una bestia, y com una bestia m'han criat; y are!... Mareta meva! (Pausa.) Jo no'l vull, nó, á aquest home! Jo no l'haig de voler al Manelich! Que'm deixin estar tota sola! (Petit remor fora.) Será'l Sebastiá: que no ho vegi que ploro, que'm pegaría'l malas entranyas! Si ell me pegava fins que'm matés, sí que ploraría, sí; sí que ploraría. Mes el Sebastiá també deu patir casantme á mí are; perque si no'm portés voluntat, ell prou que'm llensaría! Y, te, nó; que'm vol aquí; aquí sempre, sempre! (Pausa.) Que'n dech ser de dolenta jo! Dolenta d'aquí ben endintre! (Per son cap.) Perque si no ho fos tan de dolenta, tindría més esperit jo, y ja fa temps qu'hauria fugit d'aquesta casa, ó m'hauría tirat pel xuclador de la resclosa! (Rabiosa contra ella mateixa.) Y no m'hi tiraré ni avuy mateix; y fins m'hi casaré ab aquest home! (Remor á fora.) Qu'es aixó á fora! Será'l pastor! Sí, sí; será'l Manelich! Jo no'l vull veure! Jo no'l vull veure! (Fuig cap á dintre.)
L'hermitá! L'hermitá!
Ay! Ay! Y quina cruixidera als ossos, Xeixa!
Y donchs, que no ha baixat aquell pastor?
Se diu Manelich. Quin nom més bufó! Fa cabrit, oy?
