Aquesta pàgina ha estat validada.
Donchs...! (Agafant eynas, cabassos y tirántloshi tot cap al porxo.) Teniu! Tot! Tot! Aneu! Aneu!
(Se'n van replicant.)
PEPA
Ay! Las monjetas! (Arreplegantlas de terra.)
NURI
Y jo també, Marta!
(La MARTA no s'hi ha fixat en ella.)
PEPA
Ajudam, Antonia. (Per las monjetas.)
MARTA
Tots! No vull ningú! Fora!
NURI
Si soch la Nuri! (Los altres ja van desapareixent.)
MARTA, carinyosa.
Tu, Nuri! Vina; fesme un petó! Te, y te. (Besant-la y plorant.) Déixam! Déixam!
NURI, sortint.
Pobreta! No sé qué deu tenir! M'ha mullat la cara!
MARTA
No sé perque tinch de plorar d'aquesta manera! Tants anys que no ploro aixís!... Si jo'm pensava que ja ni'n sabía! (Se va aixugant ab pausas.) Jo havía de dir que nó, y sempre que nó, al Sebastiá; que per forsa no m'hi casarían! Are ho veig, are, lo desgraciada que soch! (Pausa.) Si no soch ningú
