y tot està a punt per avuy. Afiguréuse si és rucás, el Manelich! Li diuhen Manelich, sabeu? Donchs afiguréuse si ho es, de rucás, que ab prou feynas ha vist quatre persones en sa vida, y encara mascles, que de donas... potser ni la ferúm n'ha sentit, de las donas.
Eh que sembla mentida, Antonia, que hi hagi xicotas que's casin aixís?
Pobre Marta! Ay, ay! Donchs a mi m'estima forsa, la Marta! Y fins un dia, plorant, me va dir qu'era igual que jo quan era petita.
Com tu? Quant pagaría! Ves dihent, Joseph, corre.
Veuréu: ahir va sortir de la hermita'l Tomás á buscar al Manelich perque's casin totseguit qu'arribi. Que no l'han volgut aquí fins al casament perque no s'enteri de res. (La Nuri vol replicar y no la deixan.)
I cóm ho sabs?...
L'hermità, al anar ahir cap a las Punxalas, s'aturà á beure al mas Perruca, y tot satisfet ho va contar al hereu Perruca, y'l Perruca á n'á mí. Oh! Y que ho va contant á tothom d'aquestos vols! Y que aquí no s'ho pensen, y's trobarán que vindrá una gentada al casament.
Y quin paper més lleig que fa, l'hermitá! Echs!
Es que'l Tomás no ho sab, tot aixó del Sebastiá y
