Els fadrins de Sant Cugat
quin' una se n'han pensada:
volen fer les caramelles
per a la Pasqua granada.
—Minyones, adeussiau!
No'us fieu dels tarambanes.
El batlle diu que no'u vol
perquè no s'acostumava.
Els fadrins ne són valents:
passen avant la batalla:
ja roden tota la nit
de la una porta a l'altra.
El batlle s'estava al llit
que tot això s'escoltava.
Al sent demà dematí
les bulles ja se plegaven,
i a la porta de l'iglesia
els batlle ja 'ls esperava.
Els lliga de dos en dos:
dalt del castell els pujava.
El castell no era prou fort,
que 'ls forrellats sorollaven.
—Si d' aquí voleu eixir
heu de gratâ-us la butxaca:
vosaltres aplegueu ous,
jo aplego pessetes blanques:
per a mi n'es estat poc,
per vosaltres ha estat massa.
—Minyones, adeussiau!
No'us fieu dels tarambanes.
Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat revisada.
