Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/35

tota sola, una vegada.
Mon pare'm veu al balcó
i 'm mira de fit la cara.
—Tenies els colors frescs,
i perduts els tens tu ara.
—He begut aigua del riu
i tota m'ha reinflada.
Sastre que roba m'ha fet
mereix una punyalada.
—Si tu volies, infanta,
promptament seras curada.
Vinguen metges de Sevilla,
vinguen doctors de Granada
vinguen tots, de un a un,
per a polsar a l'infanta.
El primer metge que i ve:
—L'infanta n'està molt mala.—
El segon metge que ve:
—L'infanta n'està prenyada.—
El rei mana a sos criats:
—Tanqueu-la dins d'una cambra,
amb aigua fins an el cos
per que la consumi l'aigua.—
Allí l'anaven a veure
cavallers i moltes dames.
La'n va anâ a veure una
diferenta de les altres.
—No t'espantis, Adriana,
de lo que't diré jo ara:
el foc està ben encès
i tu has de ser cremada.
—No 'm sab greu el morir, no,