Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/22

Valdria més soleta dormir
que d'un pastor ser l'enamorada;
valdria més soleta dormir
que no que un pastor s'enamori de mi.

— Jo me·n llevo dematí,
dematí i a punta d'auba:
agafo mon sarronet,
me·n vaig dret a la montanya.
Quan a la montanya só
veig venir ma enamorada:
me la veig venir plorant:
tot el meu cor s'abrusava.
Me l'agafo per un braç
i la fico a la barraca.
Quan a la barraca só
veig venir els meus contraris.
— Pastoret, bon pastoret:
aon tens l'enamorada?
— La tinc aquí, prop de mi,
ben tapada amb la çamarra.
— Pastoret, bon pastoret:
tens el llop a la ramada:
de les ovelles que·i tens
la meitat són degollades.
— Baldament ho fossin totes
no deixaré la barraca.

— Aí, cançó! qui treta t'ha?
Aí, cançó! qui t'ha dictada?
— M'ha dictat un pastoret
que n'es un fill de la plana:
n'es de la plana den Bas.
aigua fresca i regalada.