Aquesta pàgina ha estat revisada.
d'aprenent a Besaló.[1]
Acabat l'aprenentatge
m'he posat festejador:
ne festejo una minyona
que'l seu pare no'u vol, no.
Més, encara que ell no'u vulga,
amb ella 'm casaré jo.
Els meus companys sempre 'm diuen:
—No te la donaran, no.—
Jo n'hi faré una enramada
de roses i d'altres flors.
Mentres feia l'enramada
ne veig vindre dos senyors:
l'un era lo senyor batlle,
l'altre un senyor regidor.
Me criden: «—Detente al rei!»
i se m'acosten els dos.
Ja m'agafen i me'n lliguen
i 'm porten a la presó.
—Senyor batlle, senyor batlle:
per què 'm porta a la presó?
—A la presó no t'hi porto
ni per lladre ni traidor,
sinó perquè vull que'm diguis
d'ont has tretes tantes flors?
—Senyor batlle, les he tretes
de les penes del meu cor.
- ↑ Besaló per Besalú.
