gam tots ensemps piadosament Àdoramus te xriste et benedicimus tibi qr p sanctam crucem tuam redemisti mundum.
O uos omnes qui transitis per viam attendite et uidete si est dolor similis sicut dolor meus, libro et caº sic pius.
Si nos uolem deuotament contemplar hi ab vils de compassio considerar tres condicions de dones solen fer gran plant e demostrar gran dolor. Primo, dona sposada con mor lo seu spos en ques delitaua. Secundo, vidua desolada con pert lo seu fill vingeint lo qual molt amaua. Tercio, doncella desconsolada con pert son pare qui li aiudaua. Ara pos yo per cas de uentura que a alguna persona sa esdeuengues tan gran deseuentura e fortuna que en vn dia perdes son fill, son pare e son spos; certes be deuria aquesta aytal persona plorar, lagremejar hoc encara per lo cor soptosament sclatar, Mas poriets vosaltres dir a mi o frare hi ay neguna dona tan mesquina tan amarrida tan desemperada a qui li sia esdeuengut aquex cas o ventura tan cruell, o de la mesquina dolorosa hi qui la pora aconsolar que nosclat per mig del cor per que digau nos ho car si la conexiem iriem la consolar. O senyors o dones en aquest dia de plant, dia de plor vna noble senyora, la maior que al mon sia ha perdut lo seu fill amoros qui li era pare, senyor hi espos, han lo iutjat a mort cruel, volets saber qui es aquexa dona a qui tan fort cas li es esdeuengut, auets res oyt dir de la regina del cel, de la senyora dels angells qui es mara de misericordia de la verge maria, aquesta es qui vuy ha perdut lo seu fill gracios, lo seu spos amoros, lo seu pare glorios ihesu xrispt nostre saluador, lo fill de deu nostre senyor, per que crida axi com a desconsolada com a mesquina e desolada dient nos ab gran plant la paraula proposada O uos omnes qui transitis per uiam attendite et uidete si est dolor similis sicut dolor meus.
(Continuarà)
1. Hi hagué un temps, abans de la formació definitiva de la ciencia filològica moderna, en que'ls que tractaven del origen de les llengues romàniques no podien sortir de la més terrible confusió. Axò era en els segles XVI y XVII principalment. Els erudits francesos, sobre tot, se pot dir que no varen dexar en repòs cap de les llengues mortes a les hores conegudes, cercant en elles un terme de comparació ab la francesa. D'aquesta comparació, feta sense mètode científich n'exien els més sorprenents y contradictoris resultats. Uns cops pagava la festa la
- ↑ Publicat per D Andreu Giménez Soler, en el Boletín corresponent a juliol-setembre de 1910.
