Per Helies pot esser entes cascun hom qui uol anar en paradis qui es loch pus alt que muntanya del mon e auegades adorm se en lo peccat mas ue langell dientli en la sua pensa ques leu del peccat e que menys del pa cuyt entre dues cenrres so es que fassa penitencia e que li naia al cor que pols es e cenrra tornara e que begua de la aygo so es que plor e git lagremes de contricio e lauors langel lo amena fins al mont de oreb so es en paradis qui es dit muntanya car axi com lo sol illumina les muntanyes ans que res axi nostre senyor deu illumina primer de claredat de gloria los benuyrats angels apres la verge Maria e apres illumina los omens sants e iusts del lum de gracia en aquest mon e apres en lo cel de lum de gloria a vn nos uulla collocar mossen sent miquell archangel princep de les animes in eternum. Amen».
Quan començarem a publicar (n.º 41 del Boletín) aquests sermons, ignoravem que'l Bibliotecari de Marsella, M. Víctor Lieutaud, hagués donat a llum en Lo Gay Saber, periòdich barceloní, en 1879 y 1880 (època segona, anys II y III), un interessant Estudi literari d'un manuscrit català conservat en la Biblioteca de Marsella, que no és altre cosa que'l nostre sermonari. Donà també dit senyor mostres dels sermons; emperò dels tres que acabàm nosaltres de publicar, solament lo primer; lo sermó de la festa de Sant Bartomeu, havia estat publicat per en Lieutaud. Los dos següents, de Sant Matheu y dels Angels, eren inèdits, y afortunadament nostre treball no ha estat axí del tot inútil.
Recompta en Lieutaud que aquest manuscrit fóu adquirit per la Biblioteca de Marsella en 1875, en la venda Bory, y sospita si'l possehidor o'l col·lector dels sermons y obretes que conté era un religiós anomenat Esteve, fondantse en la nota que hi ha al peu de la plana 253, que diu: De frare Vicent Esteve.
En son treball transcriu íntegres en Lieutaud lo sermó del día dels Reys; lo cant al jorn del Judici, tant popular y conegut a Catalunya; la Llegenda de Sancta Caterina, que comença en prosa rimada; la Lletra de Jesucrist, semblant als nombrosos apòcrifs d'aquesta especie; lo sermó de la Magdalena, de lletra del segle XIVè o potser del XIIIè; les receptes contra la epidemia; la poesia Cançó de la concepció de la Nostradona, de Francesch de Mestra (creyèm que llegí mal aquest nom en Lieutaud y que és Francesch de Mescua), del 1440; lo sermó de Sant Bartomeu; un altre sermó dels referents al proprium de tempore per lo diumenge de passió y que té per lema Tulerunt lapides Judei ut jacerunt in eum (Johan, 8.º); dues endevinalles populars; fragments d'un altre sermó de Sancta Magdalena, y la dedicatoria rimada d'uns proverbis a un individuu de la familia dels Mercaders (creyèm que en Lieutaud també llegí malament y que és un Montcada), atribuits a frare Anselm Turmeda. Lo volúm acaba ab una poesía a la Verge ab motiu d'haverse observat un senyal de foch en lo cel, que també la publica en Lieutaud. Ademés, en 1878, dit senyor havía pu-
