Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/89

Joan Sala i Viladrau
era'l nom que jo tenia,
per sobrenom Serrallonga,
casat era amb la pubilla.
Teniem tres heretats,
els dos descansats viviem,
de continu tres criats
fins a taula nos servien.
Un dilluns al dematí
Déu vol la fortuna mia:
tinguerem quatre pendencies
amb un fadrí de la vila.
De raons ve més raons:
jo li vaig llevar la vida;
fadrí es fill de bona part,
de gent principal i rica.
Manaren que'm perseguís
el rei de nit i de dia.
Veient-me avorrit del món,
perseguit de la justicia,
aní amb en Roca a dinar
si me'n vol en sa quadrilla.
Divuit anys vaig anar amb ell
perseguint la mala vida.
Jo li mirava'ls profits
i ell ane mi no me'ls mira:
jo me'n vaig determinar
de fer-me'n cap de quadrilla.
Jo me'n posí a llogar moços,
cinquanta tots en un dia;
ja forem cinquanta i dos,
jo i un company que tenia.