Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/56

Aquesta pàgina ha estat revisada.

amb escala d'or
ja l'han davallada;
amb un cavall blanc
se l'han emportada;
amb capa de seda
ja l'han abrigada
i amb un mocador
li han tapat la cara
perquè no la vegin
son pare i sa mare.
Quan són a cavall
encontren son pare.
—¿Aont la porteu
an aquesta dama,
aont la porteu,
que va tant tapada?
¿que'n té por del sol
o de la rosada,
o l'airet de baix
que talla la cara?
—No té por del sol
ni de la rosada
sinó de l'airet
que'n talla la cara.
Tireu per avall,
que no us hi demanen.—
Un xic més enllà
troben sa germana.
—¿Qui es eixa dama
que va tant tapada?
¿que'n té por del sol
o de la rosada?