Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/31

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Una filla que tenen
no me l'han volguda dar:
volen que sigui monja,
lairum fa, lairum fa,
del convent de Moià,
lairum lairà.

—Nena, si te'n fas monja,
jo'm faré capellà
o frare de Sant Fracisco,
lairum fa, lairum fa,
dels ultims novicis que hi ha,
lairum lairà.

Cap d'un temps que seras dintre
m'enviaras a buscar.—
Cap d'un temps que a dintre n'era,
lairum fa, lairum fa,
la monja malalta està,
lairum lairà.

N'entra la mare abadessa:
—Filla, qui us confessarà?
Un frare de Sant Francisco,
lairum fa, lairum fa,
l'ultim novici que hi ha,—
lairum lairà.

Per confessar a una monja
tres hores s'hi va estar;
n'entra la mare abadessa:
lairum fa, lairum fa,