Aquesta pàgina ha estat revisada.
muny la escassa llet que'm queda,
y, per pietat,
que no'm juren los teus llabis
més amistat.—
Eix Parcer es l' avarícia,
l' avarícia sense cor,
qu'á sas víctimas las deixa
no més qu'ab la pell y l'os.
Aquella pura Estrella que tant viva lluhía
sopte caygué després,
perdé per sa desditxa lo clar cel que tenía
per no brillarhi més.
Bellesa que en mal hora de son pudor s'oblida
n'es mostra d'eix estel;
es la Estrella cayguda dins lo fanch de la vida
no té ni llum ni cel.
