Aquesta pàgina ha estat revisada.
Estacada, y en estable
bò y escurat,
la trista bèstia enmagría;
Blay era avar.
— Res de llàstima pe'ls altres,
— deya'l coquí;—
qui reb molt y no don gayre
ve que's fà rich.—
Un jorn ab dos grapats d'herba
n'entra al corral
hont la Vaca defallia
morta de fam.
Tement pèrdrela, s'alarma,
s'hi penja al coll,
— Pobreta meva, encorátjat,
— li diu plorós.—
D'avuy avant, creume, hermosa,
no't cal patir
de pinso, sòrt que me'n vullas
fins á desdir. —
La Vaca, á qui repugnava
tanta ficció,
— Prou afalachs,—li contesta;—
ja sé què vols:
