Pàgina:Secanistes de Bixquert (1867).djvu/14

Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Viva la sal y sandunga!

¿Qué no tindrás tu meneyo
ficant y traen l'agulla?
Vacha una ma! (A Rafela.)

Raf.  (Salamero!)
Quico. Me pareix de confitura

per lo dolsa qu'estaría
si yo et llepara una ungla!

Raf. Moltes grasies, so Fransisco!...
Quico. Viva eixa boca de pruna!...

(Hui em perc.) (Acostanse ahon

Raf.  (Y el recarasero está Clara.)

sen va!...)

Quico.  Cachito de luna,

¿cómo va ese cuerpesito?
(Siñor me tornen tarumba!)

Clar. Decía usted?...
Quico.  Que qué dia?

Ca he dir yo, creatura!
c'arruixa usté en esos ocos
un brillo que ma deslumbra;
como en casa del herrero
cuan tira la fragua purnas;
qu'estic al vore eixes galtes,
que son llet y rosa pura,
derrengado com al toro
que li arrimen micha lluna.
 (Durant estos versos, Rafela se ma-
 nifesta molt impasient y cremá.)

Beseroles. Chiquilla! (Desde dins.)
Clar. Te llama el tio.
Raf. (Yo estic que sue pegunta!)

Ves tú, Clareta!

Bes.  Chiquilla!
Clar. No lo oyes?
Raf.  A tú te busca.
Clar. No tal.
Raf.  Te dise chiquilla, (En retintín.)

con que ves. (Valgam l'astusia).

Clar. (Por vida.... (volveré pronto.) (A Quico.)