Pàgina:Secanistes de Bixquert (1867).djvu/13

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Clar. ¡Yo la herida!
Raf.  Tú.... moixeta....

pareix que la vista acaches....

Clar. Qué tonta!
Raf.  No pos la trasa....

(así pararem á males.)
Anem Clareta, confesau;
te s'han fet roches les galtes....
(Vecham si en falsa cautela....)

Clar. (Quiere el secreto pescarme.)
Raf. Tú el vols, anem.
Clar.  Yo, te engañas.
Raf. Chica, sí....
Clar.  No.
Raf. (Si hua atrape.)
Clar. (Ya no hay duda.)
Raf.  (La rateta.)
Clar. (Lucharemos.)
Raf.  (Guèrra y sangre.)
Clar. (El á las dos planta cara....)
Raf. (Ell en les dos está amable....)
Clar. (El es pillo....)
Raf.  (Ell es un tuno....)
Clar. (Le gustan....)
Raf.  (Totes li agraen....)
 (S'ou en este moment la veu

 de Quico, que ve cantant:)
 Me gustan todas,
 me gustan todas
 en general, etc.

Clar. (Ya se acerca!)
Raf.  (Ya s'acosta!)
Clar. (Ya viene; mutis!)
Raf.  (Me calle.)


ESENA II.
Clara, Rafela y Quico.


Quico. Ola, pareix qu'es treballa? (Entrant.)