del qual fou tant estimàt, que lo anomená Conceller seu, y lo seguì en las guerras tinguè ab los Moros.
Sabè SERAPI, que Andreu Rey de Ungria, y los Duchs de Austria, y Babiera, ab altres Princeps volian passar à Palestina, maltractada, y oprimida per Conradino fill del Gran Soldan de Egypte, y Babilonia. Emprengué son viatge, y ajuntats los Princeps Christians en Venecia, passá ab èlls SERAPI á la Terra Santa. Posarense los Exercits en batalla, y envestint lo dels Catolichs, al de Conradino, se veu aquest obligat à una afrontosa, y precipitada fuga. Assistì SERAPI als sitis de la montanya del Tabor, y de la gran Plaça de Damiata: y retirantse á Alemanya lo Duch de Austria, lo seguì.
Aqui tinguè noticia, que lo Sant Rey Don Fernando de Castilla, y lo Rey Don Jaume Primer de Aragò, continuavan la guerra contra Moros. Vingué á servirlos, y en aquesta ocasiò la tinguè SERAPI de tractar ab Sant Pere de Nolasco. Enteràt de sa nova Religiò, y del quart vot de quedarse en rehenas pera redemir Esclaus perillosos
Pàgina:Sant Serapi (1731).djvu/9
Aquesta pàgina ha estat validada.
