nes catorze anys, y ses faccions no ben desenrotllades encara, no prometían tanta correcció de formes com les de la Montserrat. Tirava no obstant á major estatura y á no menor esplendidesa de formes, encara que de moment era esprimatxada y desgarbada com un aligot. De temperament mogut y fressós y arrauxada com un bordegás, sa mare li repetía á cada moment: «¡Vejam quin será'l día que posarás seny!».
Aquesta, donya Dolors, aparentava uns trenta vuyt anys. Era de bona presencia y ayre sanitós, per més qu'un ull observador li notava, malgrat la exuberancia de ses carns fresques, un quelcom que'l feya malfiar de tan bones apariencies. Efectivament, patía sovint de migranyes, y sa naturalesa era bon xich treballada per les sangríes de la familia y qui sab si per interns disgustos d'aquells que justament per no eixir á la superficie cavan més fondo que'ls demés. Era de carácter apacible é igual, excellent mare de familia y model de mestresses feyneres y endressades. Tot passava per ses mans en el govern interior de la casa, no sols lo que tocava directament á la familia, sinó tot lo concernent á la bona marxa y administració de les petites industries anexes á la categoría de mestressa catalana. Fins era ella qui havía cuydat sempre de les reformes de la casa, remonta de mobles y
