contra el poble que, sobres no produhirli sinó gastos, li llevan la tranquilitat y la fama, essent un ós de mal rosegar pera'l Párroco, que no sab còm empatollarsho ni á quí donar la rahó sense ofendre á ningú.
—Y ¿de què's tracta? —s'atreví á preguntar en Ramon.
—¿Què sé jo? Hi há aquí l'empriu de Serra Calma, que usufructua'l poble desde temps immemorial. Cada vehí pot portarhi'l bestiar que al hivern manté en son terme. La gallorsa es repartida á prorrata entre tots els vehins, que se la arrendan ò la aprofitan á son gust. Sembla, donchs, que la familia Serra Bruna posseheix, del temps del rey Martí, una cèdula que li concedeix ab exclusivitat el dret de gallorsa sobre tal empriu, però qual dret resulta de fet abandonat, ja que no hi há memoria de que l'hagin lucrat may, si be ell sosté qu'aquest dret no ha prescrit, perque s'ha cuydat sempre de promoure oportunament les accions pera evitarho. Donchs á aquest bon senyor, que no te prou butxaques pera ficarhi'l diner que li sobra, se li ocorregué entaular demanda formal y promoure un plet que ja fa més de dotze anys que dura y en el qu'ara mateix hi han sucat ò hi sucan tots els curials de la provincia, guarnint entre tots un tal entrellat d'incidents, sentencies parcials, competencies y provisions, que ja no hi há qui
