—¡qu'aviat ho ha dit!, mes la rossa s'anyorará.
—¡Mata la rossa y tot!, —cridá l'altre malhumorat, y prenent una llumanera's ficá dintre sa cambra.
Quedá la Felissa, sola, murmurant.
—¡Ja se'n fará mal fart! Si que la pujaríam dreta la paret!—
Tot dihent això tornava á l'ampolla'l ví que en Ramon havía deixat á la copa y recullía'ls abundosos resíduus de pa que també havía malbaratat, ab l'evident maligne propòsit de reunirlos ab una altra reserva que ja portava feta de tendrums y pellingots de la mateixa procedencia y servirlos l'endemá traydorament baix una ò altra forma.
Cal ferne'l retrato d'aquesta Felissa. ¿Heu vist aquestos croquis de terra crua que, modelats ab quatre esgrarrapades, solen abundar, arreconats y polsosos, per les lleixes dels tallers dels esculptors, croquis que no son altra cosa que l'ensaig de traducció plástica, el crit d'¡alto! donat per l'artista á l'idea que, ab la velocitat del llamp, creua les fronteres del pensament y que si á voltes queda presonera servint d'éix sobre'l que giravolta y pren forma una verdadera creació, en altres, les més, s'esmuny, deixant entre'ls dits de son perseguidor sols un pilot de fanch grapejat y retort, un ninot sense apenes forma humana, que per cap té un sigronet, ab faccions fetes á pessiga-
