que l'ofega. Aixís y sols aixís hi pot haver esperansa de salvació. D'altre modo...
—Prou, fill meu, prou n'hi há, —exclamá, interrompentlo, mossen Joan.— No m'hauría figurat may qu'm surtisses ab aquests ayres de missionista de noves idees. En lo que acabas de dir hi há coses que son veritats evidents, altres no m'atreveixo á jutjarles jo, pobre Rector bosquerol, que fa ara mateix trenta anys que visch fora del món. Mes, ab tot, he notat fets y circunstancies qual recort se m'ha renovat ara mateix, donantme esferehiment. Per exemple, al veure còm mimva'l remat dels bons, no he pogut menos de reflexionar algunes vegades, cercant les causes que tal vegada no resideixen exclusivament en la natural propensió que té la naturalesa humana al mal, sinó també bona part en el mal exemple dels encarregats de dirigirlo. La subplantació dels antichs organismes per noves institucions, contraries al esperit del país, haurá portat el retrahiment de la gent de be y l'exaltament de la canalla qu'ha trobat la porta oberta á totes les seves concupiscencies. D'aquí la prevaricació y la corrupció en tots els rams de l'administració, que á son torn ha portat la desesperació en les víctimes, ensemps que la perversió en els qu'n resultan favorescuts: circunstancies totes que predisposan, si no conduheixen de plè á l'indiferencia, al escepticisme
