cia y una depuració en la propia naturalesa, revolució y depuració que ell, sempre amich de síntessis gráfiques, ha designat ab el nom de sanch nova.
«¡Sanch nova!», diu ell, y la infiltra aquesta sanch ab ses paraules y sos exemples, y pera infiltrarla's val justament de lo qu'es antítessis de revolució; se val de la tradició, qu'es l'arteria que naix del cor de la societat.
«Y jo qu'estich vegent y palpant els efectes d'aquesta inoculació, jo que veig, fins per experiencia propia, rejovenirse'ls cors empedrehits dels veys, fortificarse'ls dels joves y purificarse'ls de tots aquells que no estavan ben perduts, no puch menos de creure fermament que un día transformará, purificantla y rejovenintla, la de tota la societat».
Algunes planes més avall, tornant á rependre'l fil d'aquestes reflexions, escrivía:
«Sí això fa un indivíduu sol y aislat, ¿què no farían cent, mil indivíduus treballant tots á la hora, inspirats per unes mateixes conviccions? ¿Perquè no hauríam d'esser nosaltres els apòstols de la revolució moral, els evangelistes de la sanch nova, procurant la regeneració del indivíduu pera que, oberts els uys de tothom, penetrat tothom de son sér y de son valer, poguessin tots á la una fer cara á la oligarquía
