que junyida á son poder y vivihit de ses gracies, potser perque se'ns ha anat infiltrant aquest oficialisme ensopidor, que fins tal volta hem contribuhit inconcientment á arrelarlo. Y, no obstant, potser un día prosperará la idea de la rescisió d'un estat legal acceptat sols per la forsa de les circunstancies, pera defugir la tutela d'aquest Estat corromput y corruptor, recobrar el dret de forsa lliure y tornar á fer lliga ab el poble, lliure també...».
«¡Y lo que costa, Deu meu, —afegía més avall,— sobreposarse á les preocupacions d'escola y á les habituts creades á copia d'anys! Se necessita un esfors de gegant pera espolsarse la peresa intelectual y vèncer la corrent de les idees avesades á coordinarse dins d'un motllo fet exprés. Tots els que pretenen trencarlo aquest motllo, son revolucionaris; lo mateix quí'l trenca fugint de Deu pera precipitarse en els avenchs de la rahó materialisada, com el que'l trenca buscant á Deu quan s'adona que l'ha deixat enrera. Lo mateix els que sentintse dins del sepulcre volen, desesperats, ventar ses propies cendres en el cahos de la impietat, que'ls que ferits per un raig de llum divina claman ressurrecció. Á tots se'ls califica ab la mateixa paraula: ¡Revolucionaris!
«Tal esfors se necessita, que no's concebeix sense un altra revolució en la propia inteligen-
