la qüestió, però qu'aviat se veyan conduhentes á la finalitat del raciocini.
«Patria es la idea comprensiva d'unitat de lleys, de temperaments, de costums y, sobre tot, de llengua, carácters distintius de la rassa; es el funcionament armònich dels elements vitals d'una societat dintre de son propi terrer».
«L'estat es l'absorció, el monopoli del funcionament dels elements constitutius d'una ò més patries».
«La Patria, agrupació natural d'indivíduus lligats per mancomunitat d'interessos, de necessitats y d'ideals, es obra de Deu. L'Estat, artificiosa combinació de funcionalismes, arrencats de son natural centre, es obra dels homes».
«La Patria, idea d'amor y expansió, tira á la llibertat. L'Estat, idea d'absorció y d'imposició, tira al despotisme».
Un temps la lluyta era entre la vida corporativa y'l poder real erigit en Estat, pugnant un y altre pera defensar sos drets y, tal volta, pera imposarse mútuament. D'aqueixa lluyta'n naixía l'equilibri de les dues forces, que marcava la vía progresiva de les nacions. La perfidiosa constancia de l'ambició individual, vencé l'apática cohessió de la colectivitat, majorment en pobles que no tenían prou acabalada la conciencia de ses propies llibertats, y
