Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/452

Aquesta pàgina ha estat revisada.



XIV



A

veure com te lluheixes, mestressa, —havía dit don Eudalt á sa muller, al tractar dels obsequis que devían tributarse á la embaixada. Y ella, qu'en la cosa hi tenía'l cor, no s'ho feu pas dir dos cops.

 La taula del gran menjador brillava ab la rumbosa vaixella senyorial de la casa Serra Bruna. Safates curulles de pastissos, dels més renomenats especialistes de les localitats vehines; plates rases de cremes, nates y confitures, confeccionades ab la flor dels productes de la casa per expertes mans casulanes; restells de beyres, de transparencia immaculada, presos en les súbtils malles d'artística beyreda, irisantse mútuament, com les bombolles d'un glop d'escuma sabonera; marcelines, com polleres en miniatura, ab ses blanques xicres de viuets d'or, esperant la mesura de la clásica xacolata, que ja venía fumejant pel broch