molt bon veure, y l'òval estirat de sa cara acusava una certa distinció, visible particularment en son front espayós, en son nás, lleugerament aguilench, y en sa ben perfilada boca. L'imprompte característich de sa fesomía era una suma beatitut y complacencia, traduhit per una mitja rialla que no's fonía may, ni quan son cor se sentía negat per la contemplació de les més grans miseries humanes.
Ses habituts no podían esser més senzilles ni ses necessitats més limitades. Sa vestimenta era pariona de sa vida: llustrosa á forsa de respall y fins discretament apedassada en algún indret, però neta de taques com sa conciencia. Un detall: mossen Joan no polsava. Tenía massa encarnat el sentiment de la pulcritut pera deixarse influhir de tan putiner vici. En cambi fumava morigeradament uns cigarrets de currutaco que, per no tacarse'ls dits, sostenía ab uns amollets de plata. Era l'única transacció qu'havía pactat ab la corrent moderna.
