Tampoch aspiro á esser vostre batlle, ni vostre jutge, ni tan sols president de vostra Junta Revolucionaria: es á dir qu'entre vosaltres y jo el pá es ben partit. Però en aquests moments jo porto la representació de don Eudalt de Serra Bruna y es en son nom que us he convocat, ab plens poders que tinch pera fervos proposicions de pau y concordia. ¿Voleu, donchs, escoltar lo que us diré?
—¡Sí, sí! —contestaren tots á una.
—Está bé; mes abans es precís que'm doneu una proba de la vostra confiansa. Fins ara jo us he parlat y us he reptat, sol y sense armes, á vosaltres, armats casi tots fins á les dents. Ab això us he probat que no us temía; però ara exigeixo que desaparescan aquestes eynes, que tan poch hi escauen en vostres mans. ¡Llensèules!
Les armes foren apilades en un recó; de primer les visibles, seguidament comensaren alguns á desembutxacar pistoles, punyals, ganivets de tota mena, formant un tan fastigós pilot de porquería, que al mateix Montbrió'l feu esgarrifar, exclamant:
—¡Ah, traydors! ¡Si'n portavau de verí amagat!
Després d'això, com si s'haguessin tret un pes de la conciencia, se prepararen alegrement á escoltar la paraula d'en Montbrió.
Allavors comensá á desenrotllárloshi un ver-
