vosaltres, qu'en temps de pestes y secades heu corregut á implorar la misericordia Divina, heu renegat del Cel quan heu pensat tenir la forsa á les mans.
¡Infelissos! Igual que'ls peixos heu saltat de la paella pera caure á les brases. Renegant de un amo que us empobría ab una má y ab l'altra us donava almoyna, vos heu entregat á un altre amo que us roba ab totes dues, que us diu que no hi há Deu ni lley pera que no us talayeu de les qu'ell vos imposa, que us parla de llibertat pera que no vegeu el dogal que us cenyeix al coll.
Y vosaltres el seguiu á uys cluchs á n'aquest home, que no creu en el vostre Deu y que ni tan sols porta la vostra sanch á les venes. Y vosaltres, que mil voltes heu malehit al govern que us lleva'ls fills pera durlos á guerrejar contra quí no us ha fet cap mal, vos heu fet soldats de sòu, abandonant les vostres dones y fills á la miseria y'ls vostres camps á les males herves. Y ell vos ha fet tastar la gandulería, á vosaltres, fills del treball, vos ha imbuhit instints de rampinya, que vostres passts no havían may conegut, y us ha conduhit fins á les portes del crim, tot diguentvos qu'era això un acte de justicia. Igual que'ls cans, li cassavau les llebres á cambi dels òssos que us tirava.
¡Ja l'heu vist ara mateix al vostre quefe,
