—medicina, farmacia, etc.,— encara que molt honorables, venían á ocupar un ordre inferior. La militar la tenía descartada. Desde que la política, deya, l'havía deshonrada, fentla servir d'escambell á totes les humanes passions, no podía esser l'ideal d'un fill de familia que s'estimi.
Però tota sa admiració la guardava mossen Joan pera aquells joves privilegiats que tenían prou taient y prou pit pera agermanar la carrera eclesiástica ab la Llicenciatura dels sagrats Cánons ò del Dret. D'ells era'l pervenir.
Mes tant per uns com per altres estudis, calía conèixer á fons el llatí, perque en aquesta llengua estan escrites les Sagrades Escriptures, com també tots els llibres dels Pares y Doctors de la Iglesia, les obres de Dret més importants, desde'l Digestum, Pandectas y compilacions del Dret Romá, fetes pels grans llegistes de l'antiguitat, fins á les obres de Paguera, Cortiada, Vives y Fontanella, com també en llatí son la gran majoría d'obres que tractan de medecina y farmacia, desde les d'Hipócrates, Galeno, Celso y altres, fins als célebres aforismes de la escola de Salerno.
¿Còm es possible, donchs, deya mossen Joan, que sigui cosa sèria aquesta carrera de nova invenció que havía pogut cursar en Ramon, sense conèixer apenes el llatí?
