Estudiant lo que se'n diu psicología de les multituts, pot notarse la semblansa que hi há entre l'acció de les corrents passionals oposades reflectantse sobre un aplech d'individualitats y la de les corrents atmosfèriques esgrafiant ses lluytes sobre la superticie del mar.
En el cas present, ab sols observar aquell atapahit conjunt de fesomíes anheloses y corpreses, podían apreciarse les diverses facies de la lluyta trascendental entaulada entre les dues corrents que's disputavan el predomini sobre aquell petit mar de passions, fins á cert punt inconcients. La bofetada mascle ab que l'enginyer clogué la disputa, fou el período álgit del procés psicològich. L'audacia del un nivellava l'excés de forses del altre; les dues potencies se contrabalansavan. Un moment de vacilació ò de feblesa per part d'en Montbrió, y sa influencia hauría sigut retuda ab conseqüencies difícils d'apreciar. Ara, sa bona estrella ò la fè en sí mateix l'havía salvat. La tasca més perillosa quedava feta. La fera, si no rendida encara, estava dominada.
