torrent desbordat d'improperis, per aquell devassall d'audacia y pel no sé qué de terriblement sugestionador que tenían sa veu, son accionat y ses mirades llampegantes, comensá á reptarlos personalment, un á un, anomenantlos per llurs noms, fitantlos als uys, frech á frech, fins á espurnejalshi les cares ab sa bilis encesa, apagántloshi successivament les gallardíes, com les flames dels ciris del altar s'apagan una á una al buf del sagristá.
Y ningú piulava, igual que si se'ls haguessin paralisat les llengues y glassat les mans sobre les armes qu'empunyavan.
Sols el Sastret que, potser per rahó del uniforme que vestía, se cregué obligat á intervenir com á autoritat superior, s'avansá no ab posat de desafío sinó ab ayre d'agent de l'Autoritat que vol cumplir ab son dever ò, mellor, á tay de soci de club, ab veu y vot, que surt en defensa del reglament trepitjat, y alsant la espasa cridá:
—¡Companys: això es un delicte de lesa autoridad y jo'n protesto en nom del país...!
—Vostè, senyor oficial, —exclamá en Montbrió regirantshi y cambiant de registre, ab aquella ductilitat maravellosa que'l feya amo de totes les situacions.— ¿Vosté voldría tacar els seus galons defensant á un escapat de presiri, á un brètol com aquest? ¡No! Això no es possible. Vostè, com á militar, es el defensor nato
