lluminosos escrits d'aquestos grans sabis, havía trobat un cos de doctrina filosòfica suficient á omplir no sols les necessitats de son cor, sinó, deya ell, de tot l'humá esperit.
Deu es la causa primaria de totes les causes y la forsa creadora, conservadora y reguladora de totes les forses, de les que dimanan, com irradiacions sublims, totes les demés manifestacions, aixís en l'ordre natural ò físich com en l'espiritual. Estudiant, donchs, á Deu en sa essencia, en sos atributs y en ses revelacions, s'obté la clau de tot lo demés. D'aqui'n feya arrancar la superioritat de la carrera eclesiástica sobre totes les demés, carrera de privacions y sacrificis, sublimada per la missió encomanada als sacerdots d'esser intermediaris entre Deu y l'home, aqüeductes de la Divina Gracia, la que distribuheixen cobrint espirituals necessitats y humanes miseries.
Després d'aquesta y per aquells fadrins externs, mancats de vocació pera l'estat eclesiástich ò que, sentint la necessitat de constituhir una familia, devían buscar un medi ò un recurs pera subvenir á son sosteniment, posava la carrera del Dret, germana petita de l'anterior y ab missió poch menos elevada, com es la de fer triomfar la Justicia, una de les principals y més immediates derivacions de la Divinitat. Les demés carreres
