Crescut en Ramon, oncle y nebot no lligavan gayre, per lo qu'aquell, ab el cor ple de tristesa, se'n torná á sa parroquia de Vall de Pedres, y allí seguía completament donat á son ministeri.
Se calificava á sí propi de capellá de missa y olla, lo qu'era un exés de modestia, perque, sens esser un pou de ciencia, possehía casi tota la que proporcionavan els seminaris de son temps, y fins de la Universitat de Cervera n'havía recullida molta, ja que hi havía seguit alguns cursos de la carrera de Lleys, que no terminá per haverse acabat abans la Universitat que sos estudis, negantse á seguírlos en la nova de Barcelona, en protesta de lo qu'ell calificava d'atropellament del dret y triomf de la revolució.
Lo que hi havía de positiu era que pera mossen Joan no havían transcorregut els darrers quaranta anys, haventse parat en el moment en que, convensut de lo limitat de la sabiduría humana, cregué que ja estava discutit y resolt tot lo que humanament resòldres podía. D'aquí naixía sa oposició á la vocació que, pera la carrera d'enginyer, manifestá sempre son nebot, carrera que representava uns estudis y unes rutes per ell completament desconeguts. Ell havía estudiat á Sant Tomás, havía traduhit á Sant Agustí y á Sant Geroni y á altres Sants Pares de la Iglesia, y en els
