no passa ningú sense'ls passaports del Presidente de la Junta Revolucionaria.
Dihent això'l Cerdá's despenjava la carrabina de la espatlla, tot quadrantse al mitj del camí, ab posat de ferma resolució.
Era inútil discutir ab un home que ja presentava les forques per davant y'l jove li medí d'un cop d'uy tota la malignitat d'intencions. Ademés, els moments se feyan crítichs, ja que la espectativa del xoch qu'anava á produhirse entre'ls dos personatges, atreya als grupos de armats. Dintre pochs moments en Montbrió'n sería voltat è impossibilitat de lliurarse de les grapes del Cerdá, que no desaprofitaría pas la ocasió de destruhir la darrera esperansa dels sitiats. Calía, donchs, aprofitar aquells instants en que l'enemich estava encara descuydat, en espera d'una agarrada que, més ò menos llarga, estava sols al comensament.
Aixís ho comprengué'l jove, ab admirable rapidesa de pensament, y, sense cap senyal de tranzició, passá de la tranquilitat qu'aparentava á l'acció més enèrgica. Replegá les regnes, ensemps que clavava sense compassió'ls esperons al ventre de la pobra bestia, que, al sentirse tan brutalment obligada, llensá un ruflet de dolor y, redressantse com un mal esperit, botá per sobre'ls del grupo que, sorpresos de la violencia del inesperat moviment, els hi faltá temps pera ferli lloch. El Cerdá, qu'era
