Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/353

d'un tronch desbocat. Fòra d'això, qu'afalaga les oreyes, pas un concepte clar y concís, pas una idea práctica y verament factible, ni un res que tiri al blanch, fónt y orígen de nostres desditxes, ni que posi'l dit en la nafra social, qual escoysor tothom sent. Ens presentan la democracia com el verb d'una nova era de llibertat, igualtat y fraternitat, com si fossin conceptes nous de trinca, y fa pena considerar qu'això's diu y s'escolta sobre un terrer en que, en època gloriosíssima, aquests principis informavan lleys y costums, fructificant riqueses y explendors y creant una civilisació que era miray dels pobles vehins. Allavors ningú els descrivía aquests principis, perque eran en la massa de la sanch y's professavan ab la inconciencia de la honradesa; son els que n'han perdut la conciencia que volen ara servírnosels reduhits á fòrmules filosòfiques, covades en el gabinet del teòrich; son els mateixos doctrinaris de sempre, tancats dins del ou dels seus convencionalismes, que prescindint del valor ètich y racional de les societats que volen regir, volen que les lleys, en lloch d'esser fruyt de la essencia del poble, se subgectin rigorosament als ditxosos principis, als que hi há que sacrificarho tot, fins la salut de la patria. Donchs aquests son els que sublevan á les masses, al crit de ¡Abajo lo existente! ¡Farsánts!