aquesta revolució: de tot ne té la culpa'l clero, diuen ells, mes apart d'això, que fa fástich, fa rabia sentir les teoríes que, com á salvadores de la patria, exposan en clubs y periòdichs nostres pseudo-regeneradors. No es possible concebir major incongruencia d'idees, inflades com bombolles de sabó unes, y altres escarransides com un gastament. Textos de brumosa filosofía del nort, mal digerits pels cervells semites dels nostres germans de ponent, helenismes de segona má rebrechs de la gran revolució francesa, desperdicis d'escoles passades de moda en els paissos ahont s'inventaren y que cap resultat han donat enlloch, com no sigui obrir la porta á noves tendencies que, desbocades, han anat á parar cent hores lluny del pensament del inventor. Tot això, reduhit á formulismes rutinaris, lligat ab carrincloneríes d'aquesta llegenda oficial, que'n diuen Historia de España, fent un farnat de frases tan lluhentes de forma com buydes de sentit è incomprensibles pels mateixos que les exposan.
¿Creurá qu'he escoltat discursos d'una hora de durada, sense compèndren un borray? Donchs aquests discursos que jo, home de carrera, ab més ò menos antecedents y ab tota la voluntat no capía, eran aplaudits frenèticament per una massa de gent de brusa y americana, sols perque sonavan com els cascabells
