fins al cementiri, ab uns crits que feyan feresa, reptá á la tempesta que, amorrada part d'allá del rieral de Salgueda, no tingué més remey qu'escorres pels herms y emprius de Serra-Calma, ahont, tant se val, no hi deixá ni les llagostes. En aquell moment comensá á caure l'aygua á samalades; el perill havía passat.—
En Ramon estava embadalit y reya com un ximple ab les pintoresques narracions d'en Pascal, que tocava tots els registres, no essent pas menos distret el que'n podríam dir de geografía de la comarca.
—¿Veu?: allí es el castell de Riany, fet del temps dels moros. Diu que hi há una mina sota terra que va á surtir á Ter. Allá més, lluny es Vall-llosell; més ensá hi há Daurada, que no 's veu; aquesta casa es Tapiols, la de més cabal de bestiar de tota la montanya: l'amo es un borni que hi veu més que'ls gats. ¿Veu aquell blancall que s'ovira per entremitj d'aquell collet? Es Serra Bruna. La casa més potenta de tot per aquí. Ell es un gran senyor; bona persona, si no fos tan tiranu pel poble. Vol esser amo dels emprius de Serra Calma, com si no'n tingués prou ab lo que li sobra, y fa com el gos del hortelá que ni menja ni deixa menjar. Lo que li costa'l plet que sosté ab el poble, val vint vegades més que'l fruyt d'aquell hermot. ¿Veu, part d'amunt d'aquella serra, un clapissol ros ab unes parets roiges de-
