—Sí qu'es cert, y perxò no m'enquimera gayre lo que succeheix, aduch qu'en la revolta se m'hi han enfonzat bona part de mes ilusions, perque prefereixo una ferida y rabiosa á una llaga morta y freda.
—¿Es á dir, que hi tenías ilusions en això?
—Sí que n'hi tenía, no moltes, però les suficientes pera ajudarhi poch ò molt. Jo era un dels iniciats en el complot, per més que no'm plavían gayre les persones y menos els ideals ò, mellor dit, els obgectius qu'aquestes perseguían. Jo'm deya: «Ajudèmlos á volcar la barca veya y podrida, y molt será que no surtin homes pera fabricarme una de nova, que ben dolenta ha d'esser que no valgui més qu'aquesta».
—Y ara que la barca veya es á fons, ¿ahont son els qu'han de fabricar la nova? —interrogá el Rector, mirant á son nebot fit á fit.
—Enlloch, per ara, —contestá aquest ab un deix d'amargura,— y es per això que li deya que hi havía perdut bona part de mes ilusions. Jo ja hi contava ab qu'el rebull de gasos de que li parlava suara, capbussantho tot, havía, de moment, d'enterbolir les aygues, però creya en la possibilitat de que la sotragada, obrant per reacció, restablís la corrent purificadora de les aygues sanes, precipitant al fons els gèrmens de corrupció. Desgraciadament, veig que m'he equivocat. La forsa de la estancada es tan veya, que la corrent ja no existeix.
