passa, que jo'm torno boig per esbrinarho? Som vey y n'he vistes moltes de coses, però no recordo haver vist may tal desconeixement de tot principi d'autoritat. Aquí no hi há frè ni lley, ni rey que governi ni papa qu'excomuniqui. ¿Es qu'estem en els temps apocalíptichs de la fí del món?
—Això es la Revolució, senyor oncle, —contestá pausadament en Ramon, entre mossada y mossada. Y mentres el pobre Rector, ab la cara entre les dues almostes, sospirava amargament, continuá ell ab la mateixa tranquilitat:
—Figúris que lo que semblava una bassa de oli, no era més qu'un toll d'aygues mortes que s'anavan descomponent en pustema que, ò anava al fons en forma de fanch ò surava per la superficie formant xapes de verdós llot. Per entre'l fanch y'l llot hi creixían munió de plantes grasses, ufanosament nudrides de la por quería de dalt y de baix. De sobte, ha vingut... això, la revolució, un rebull de gasos com si diguessim, qu'ha somogut brutalment les aygues. El fanch ha pujat á dalt y'l llot, revolcat ab les plantes grasses, ha anat al fons. Ara tot put.
Mossen Joan alsá'l cap d'entre les mans; com consternat per lo gráfich del símil, y exclamá:
—Però ¿no eras tu que proclamavas la neccessitat d'un daltabaix, com á únich remey pel mal social?
