Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/337

Aquesta pàgina ha estat revisada.

els nostres han defensat coratjosament la porta á cops de puny y á culatades, batentla pels nassos del Cerdá que cridava ¡foch á n'ells! Ha sonat un espetech d'escopetades y alguna bala ha passat xiulant á través de les groixudes posts de roure; els vidres de les galeríes queyan ab estrèpit fets á miques fins que de les finestres y troneres se'ls hi ha contestat, obligantlos á allunyarse corrents.

 Pots imaginarte nostra consternació en aquells moments en que'l terratrèmol semblava indici de la fí del món. La mamá s'es desmayada y'l papá sembla talment ayreferit. Ara ells estan un poch refets perque's creuen segurs, però jo que se qu'estem sitiats y tinch conciencia de la situació, estich en un trascor de mort. Penso que algú ha pres mal, per més qu'en Basi ho nega, perque en aquells moments terribles he sentit gemechs de dolor. ¡Qui'ns perdonará, Deu meu, la sanch que's vessa per nostres pecats!

 Per les llagues de Cristo t'ho suplico, vína corrents, vína, si es que tes promeses d'amor no son una mentida. Tu, y sols tu pots posar terme á nostre martiri. No manca qui ha insinuat la sospita de que tes ponderades delicadeses podrían ser la tapadora de sentiments mesquins. Jo m'he indignat devant d'aquesta calumnia que ab tot deus perdonar com eixida de cors aclaparats per tots els dolors y pel desamparo en que vivim.