sa inquina contra nosaltres, induhint al poble á reclamar una indemnisació pels danys suferts al empriu á més d'exigir la entrega d'aquella malehida sentencia pera ferne un foch al mitg de la plassa. Fins hem tingut avís de que s'arma un complot pera atacarnos á casa mateix.
Tu'm dius que, donada ta situació delicada envers ma familia, no creus arribada encara l'hora d'intervenir ab fums de protector. Respecto tes delicadeses, però, lo cert es, que aquesta situació s'ha fet intolerable; això no es viure ni morir. Ja fa quinze díes que no rebem el correu ni tenim noticies de fora, però ha d'esser grave lo que passa perque aquest home puga sostenirse y exercir sa autoritat fora de tota lley y rahó.
¡Deu meu! ¿es possible que sía tot el país un exemple d'anarquía desfrenada com aquest poble desgrciat? ¿No's trobará en lloch ò altre, un recó hont amagarnos y reposar tranquilament lliures de les terribles angoixes que aquí ens malmeten la salut?
Decididament hem resolt posarhi terra entre mitg. En Basi aproba aquesta resolució, perque diu clar que li fem nosa y desitja