poble, que fins desitjava quelcom de més grave, si vols, de més salvatge, de major extravío de sentiments, però que demostrés virilitat, que fos de més carácter. Hauría volgut cridarli al poble: ¡jo som la filla d'aquell á qui més aborríu, d'aquell que, devent ser vostre amich y vostre pare, vos ha abandonat per deixadesa y vos ha perjudicat por petitesa d'esprit! ¡vesèula la meva sanch y emborratxèuse ab ella abans que de ví! ¡siguèu homes, no pas besties! ¡venjèuse en hora bona del vostre enemich qui en el fons es més infelís que vosaltres, però no vos llenseu en brassos de qui vos embruteix pera satisfacció de sos instints perversos. El meu pare es vostre enemich descobert, però aquest home es vostre amich traydor.
Prenent á la Loreto per la má y seguida de la Mariagna, hem baixat la escala sense casi despedirme del senyor Rector y com desatinada. No sé quín aspecte devíam presentar al atravessar la plassa, porque la majoría dels homes al adonarse de nosaltres, semblavan sofocats y molts s'esmunyían com baylets sorpresos infraganti. Fins el Cerdá que perorava en mitj d'un rotllo, ha baixat de sobte la veu. Al passarli frech á frech, ha volgut dominarme ab son esguart desvergonyit é insultant, però he trobat en mí prous forses pera sostenirli la mirada avinentantli tot el meu despreci, fins que fent el distret s'ha tombat d'esquena.
